Catalunya és un país amb una important proporció de terrenys forestals els quals representen fins a un 60% de la seva superfície, ocupant els boscos el 40% del país. Aquests boscos i terrenys forestals són, d’una banda, font de beneficis socioeconòmics i reserva de serveis i valors ambientals i d’altra banda, són dinàmics, afectats pels canvis d’usos i els impactes del canvi climàtic.

El Pla General de Política Forestal de Catalunya (PGPF) s’emmarca en la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, segons la qual “té per finalitat establir l’ordenament dels terrenys forestals de Catalunya per assegurar-ne la conservació i garantir la producció de primeres matèries, aprofitar adequadament els recursos naturals renovables i mantenir les condicions que permeten un ús recreatiu i cultural d’aquests terrenys”.

Ates el caràcter transversal de la política forestal i el conjunt d’altres polítiques sectorials que tenen efectes sobre la gestió i conservació dels terrenys forestals, i per tal de garantir-ne i millorar-ne la coordinació i disposicions, el PGPF2040 es dota de rang normatiu de Pla Territorial Sectorial (PTS), d’acord amb el capítol IV de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de Política Territorial i la Llei 1/1995, de 16 de març, d’aprovació del Pla Territorial General (PTG) de Catalunya.

La Direcció General de Boscos i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) és la promotora de la redacció del Pla General de Política Forestal de Catalunya 2025-2035, que consta amb l’assistència tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).